Carrers i poetes
L'altre dia, mentre buscava una local·lització pel Google Maps em vaig adonar que visc envoltat de carrers amb noms de poetes i escriptors. Casi diàriament passo per carrers com Ausiàs March, Muntaner o Aribau entre d'altres, i no sempre penso en l'autor que homenatja. Però no són els únics, és clar. A Barcelona hi trobem un munt de carrers més, amb noms de poetes coneguts i de no tant coneguts.
Tot buscant més carrers de Barcelona que rememoren a grans artistes de les lletres vaig topar amb un curiòs poema d'un autor actual totalment desconegut per a mi: Vicent Nàcher Ferrero.
Aquest autor valencià nascut a Algemesí l'any 1967 va començar a escriure l'any 1988, i des d'aquell moment ha publicat sis llibres de poesia (com per exemple
Primavera de cartons (1994) o Alehop! (2013)) pels quals ha rebut dos premis literaris. Actualment treballa com a professor de secundària a l'Universitat d'Alacant. (Si voleu saber més sobre l'autor cliqueu
aquí)
Doncs bé, el poema (en valencià) que em va cridar l'atenció és el seguent:
Els carrers dels poetes
M'agrada passejar pels carrers
que porten nom dels poetes que m'estime.
Solen ser els més oblidats,
no són cèntrics carrers de volta,
però tenen algun tipus de màgia
i arrepleguen els salers més diversos.
Quin trist destí els dels poetes,
ser un nom de carrer, apartat i perdut,
que no garanteix la lectura de l'obra
malgrat jo torni una vegada, i una altra
a trepitjar els seus amagatalls,
tot pensant en què pensarien ells,
en saber que els seus noms
adornen la nostra vida quotidiana,
tant allunyada dels seus generosos versos.
Moltes vegades, aquells carrers són
el marc favorit dels amants,
que busquen els llocs més discrets per estimar-se
i donar solta als instints més bàsics.
D'altres, són habitats per gent humil,
de classe treballadora que, constantment
amb el seu dia a dia laboriós,
dignifiquen a aquells lletraferits homenatjats.
Ens calen més carrers,
amb nom de poetesses i poetes,
que ens recorden que tenim un passat escrit,
gloriós,
reflectint els inesborrables testimonis
de les seues poesies,
que haurien de guiar més el nostre camí.
Hi ha inimaginables i màgics tresors,
als llibres,
que mereixen una especial atenció de tothom.
No entenc l'existència
sense la presència terapèutica de les lletres
medicina que guareix l'ànima
de les tensions de la complicada vida moderna.
M'agrada passejar pels carrers
que porten noms de poetes que m'estime.
(Escolteu-lo recitat
aquí)
Doncs bé, quan vaig llegir aquest poema vaig pensar que sobretot en la primera part expressa la idea de que els carrers amb nom de peoeta són com una reminiscència d'aquests, però que és un destí trist ja que les seves obres estan oblidades. Aquest poema parla de carrers de ciutats petites o pobles, o sinó de poetes menys coneguts que també tenen el seu carrer. A Barcelona estem també envoltats de literatura, tot i que molts cops no pensem ni tenim en compte el personatje a qui rendeix homenatge el carrer on vivim, passejem o coneixem. Personatges que representen la literatura passada, la història de la nostra cultura, però que per a molts de nosaltres només representen simples direccions.
Arnau Sánchez Guallar, 1r Batxillerat E
A la plaça de Sarrià, sota l’ombra dels
arbres, s’alça una pastisseria plena d’història. Només de veure el nom, recordo
les cèlebres paraules de J.V Foix: “m’exalta
el nou i m’enamora el vell”. Aquesta pastisseria no era ni més ni menys que
el negoci de tota una generació que avui en dia encara perdura. Puc imaginar-me
una escena en blanc i negre, el seu pare, un home vell i amb cara de cansat
però alhora feliç, traient el pa del forn, a la seva mare, atenent a la
clientela i a ell, un vailet assenyat,
assegut en un tamboret amb un quadernet a les mans, escrivint sense descans tot
allò que l’envoltava: l’olor del pa acabat de fer, la suau brisa que entrava
cada cop que un client obria la porta, la quitxalla dels nens que jugaven a la
plaça del poble de Sarrià... També m’imagino com aquell vailet es va anar fent
home, envoltat de literatura, i d’un paisatge català que el va marcar tant, que
el podem trobar en tota la seva obra poètica, amb un ús de la paraula
admirable, convertint-se d’aquesta manera en una de les icones més importants
de la poesia catalana, aconseguint la identificació i l'intercanvi dins el temps i
entre el segles. 
