dilluns, 19 de maig del 2014

La poesia en el cel i en nosaltres

Avui estava tranquil·lament mirant per la finestra quan, observant el cel, el vaig veure d’un color rogent, el que em va fer pensar en el dit popular:”Cel rogent, o pluja o vent”. I em vaig plantejar d’on venien  aquestes dites populars i si aquestes es consideren literatura. Primerament, aquestes dites populars son la conversió d’un coneixement amb una finalitat practica on, mes que dir per quin motiu passen les coses, ens mostren la seva finalitat practica; En el meu cas, la dita “cel rogent o pluja o vent” ens indica que quan pel vespre trobem el cel d’un color vermellós per la nit i probablement al dia següent, plourà o bufarà una gran quantitat de vent. I quina relació pot tenir això en la literatura? Doncs investigant una mica per Internet vaig trobar que els refranys s’estan actualitzant contínuament, fent petits canvis en aquests i incorporant-ne variants, fetes per poetes tals com Farnés o Saura; es per això que podem dir que els refranys es troben ben vius, al igual que la literatura. Vegem aquí uns quants exemples de modificacions, sinònims i actualitzacions del conegut refrany esmentat anteriorment (cel rogent, o pluja o vent) :

  • A posta de sol cel rogent assenyala pluja o vent (AMAT 1636) - (FARNÉS 1992)
  • Aurora, pluja o vent (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
  • Aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
  • Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
  • Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
  • Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
  • Cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884) - (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  • Com lo cel està roig senyal és de tempesta (FARNÉS 1992)
  • Demà tindrem pluja o vent presentant-se el cel rogent (FARNÉS 1992)


Per argumentar la meva afirmació de que els refranys es modifiquen contínuament, em referiré a un escriptor castellà de nom Cèsar de la Peña, llicenciat en lletres i filosofia i doctorat en filosofia, que afirma en una entrevista que «los refranes no están fosilizados, en ellos hay mucha actualidad». Per tant, podem dir que aquests segueixen vius en la nostre vida, en el nostre dia a dia; Preguntem-li sinó a algú de poble, al típic pagès de vida rural que passa si el cel esta roig. Segurament ens dirà que el proper dia farà vent o plourà, però al demanar-li una argumentació no ens sabrà donar cap més que la referència al refrany. En els refranys es recull la saviesa popular, que es converteix en una cosa practica, funcional, oblidant completament o parcialment el fonament que tenen. Per tant, passen a integrar-se en la memòria de l'individu, a formar part seu.
Finalment, vull fer-vos una reflexió: vivim envoltats de literatura o la literatura forma part de nosaltres, de forma tan intrínseca que ni nosaltres ens en donem compte?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada