Era un dia gris, propi d'un dia d'hivern. Estava llegint el diari ARA quan em va fer un salt el cor en veure un títol d'una notícia desalenant: "La llibreria Canuda ja és història". El 22 de novembre aquesta meravella va ser tancada.
 |
| L'interior de la Cervantes-Canuda abans del seu final |
El primer cop que vaig tenir consciència d'aquest nom va ser en llegir la novel·la La sombra del Viento, de Carlos Ruiz Zafón. Segurament altres també n'haureu sentit a parlar ja que el seu soterrani en va inspirar la seva creació. Més tard, encuriosit per aquell indret màgic, vaig anar-hi per veure-la amb els meus propis ulls. Carrer de la Canuda, 6. En entrar-hi, em va embargar l'olor de paper vell i pols. Podia sentir el cruixit de la fusta sota els meus peus i malgrat això, el que em va sobtar més, va ser aquell mar de llibres i passadissos que s'emparava davant meu. La quantitat de llibres era immensa, però la seva raresa encara era més impressionant. Obres de totes mena s'oferien a mi, algunes en primeres edicions sobre la Guerra Civil espanyola, història, filosofia...etc.
 |
| L'entrada de l'antiga llibreria |
Enmig del barri gòtic de Barcelona, un dels més antics de la ciutat condal, ens trobàvem amb aquesta llibreria de segona mà que data de 1931, la Cervantes-Canuda. Fou fundada el 14 d'abril de 1931 per Don Ramon Mallafré Conill i dirigida fins el seu tancament pel seu fill Santiago Mallafré Gou. Aquest establiment, amb més de 75 anys d'experiència, tenacitat, treball i ànim d'oferir un immillorable servei, es va convertir en la llibreria més popular de la ciutat.
Amb aquesta breu entrada volia commemorar i homenatjar aquesta emblemàtica llibreria. Tots aquells llibres que contenia, la literatura que contenien, s'han perdut amb la seva fallida, tal com els del Cementerio de los libros olvidados, descrits en la novel·la de Zafón:
"Este lugar es un misterio, Daniel, un santuario. Cada libro, cada tomo que ves, tiene alma. El alma de quien lo escribió, y el alma de quienes lo leyeron y vivieron y soñaron con él. Cada vez que un libro cambia de manos, cada vez que alguien desliza la mirada por sus páginas, su espíritu crece y se hace fuerte.[...] En este lugar, los libros que ya nadie recuerda, los libros que se han perdido en el tiempo, viven para siempre, esperando llegar algún día a las manos de un nuevo lector, de un nuevo espíritu.[...] Cada libro que ves aquí ha sido el mejor amigo de alguien."
Gabriel Miret, 1r de Batxillerat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada