Carrers i poetes

L'altre dia, mentre buscava una local·lització pel Google Maps em vaig adonar que visc envoltat de carrers amb noms de poetes i escriptors. Casi diàriament passo per carrers com Ausiàs March, Muntaner o Aribau entre d'altres, i no sempre penso en l'autor que homenatja. Però no són els únics, és clar. A Barcelona hi trobem un munt de carrers més, amb noms de poetes coneguts i de no tant coneguts. 

              

Tot buscant més carrers de Barcelona que rememoren a grans artistes de les lletres vaig topar amb un curiòs poema d'un autor actual totalment desconegut per a mi: Vicent Nàcher Ferrero.

Aquest autor valencià nascut a Algemesí l'any 1967 va començar a escriure l'any 1988, i des d'aquell moment ha publicat sis llibres de poesia (com per exemple Primavera de cartons (1994) o Alehop! (2013)) pels quals ha rebut dos premis literaris. Actualment treballa com a professor de secundària a l'Universitat d'Alacant.  (Si voleu saber més sobre l'autor cliqueu aquí)

Doncs bé, el poema (en valencià) que em va cridar l'atenció és el seguent:

Els carrers dels poetes

M'agrada passejar pels carrers

que porten nom dels poetes que m'estime.

Solen ser els més oblidats,

no són cèntrics carrers de volta,

però tenen algun tipus de màgia

i arrepleguen els salers més diversos.

Quin trist destí els dels poetes,

ser un nom de carrer, apartat i perdut,

que no garanteix la lectura de l'obra

malgrat jo torni una vegada, i una altra

a trepitjar els seus amagatalls,

tot pensant en què pensarien ells,

en saber que els seus noms

adornen la nostra vida quotidiana,

tant allunyada dels seus generosos versos.

Moltes vegades, aquells carrers són 

el marc favorit dels amants,

que busquen els llocs més discrets per estimar-se

i donar solta als instints més bàsics.

D'altres, són habitats per gent humil,

de classe treballadora que, constantment

amb el seu dia a dia laboriós,

dignifiquen a aquells lletraferits homenatjats.

Ens calen més carrers,

amb nom de poetesses i poetes,

que ens recorden que tenim un passat escrit,

gloriós,

reflectint els inesborrables testimonis

de les seues poesies,

que haurien de guiar més el nostre camí.

Hi ha inimaginables i màgics tresors,

als llibres,

que mereixen una especial atenció de tothom.

No entenc l'existència

sense la presència terapèutica de les lletres

medicina que guareix l'ànima

de les tensions de la complicada vida moderna.

M'agrada passejar pels carrers

que porten noms de poetes que m'estime.

(Escolteu-lo recitat aquí)

Doncs bé, quan vaig llegir aquest poema vaig pensar que sobretot en la primera part expressa la idea de que els carrers amb nom de peoeta són com una reminiscència d'aquests, però que és un destí trist ja que les seves obres estan oblidades. Aquest poema parla de carrers de ciutats petites o pobles, o sinó de poetes menys coneguts que també tenen el seu carrer. A Barcelona estem també envoltats de literatura, tot i que molts cops no pensem ni tenim en compte el personatje a qui rendeix homenatge el carrer on vivim, passejem o coneixem. Personatges que representen la literatura passada, la història de la nostra cultura, però que per a molts de nosaltres només representen simples direccions. 

Arnau Sánchez Guallar, 1r Batxillerat E